Ensorrar d’un crit tot allò
que m’impedeixi ser feliç. Aquest és el meu objectiu. Enfonsar totes aquelles
persones que creuen que sóc feble, petita, indefensable. Tots aquells que, per
algun motiu o altre, pensen que fer-me mal és possible. S’equivoquen. I tant
que s’equivoquen. Perquè el que sento no es pot descriure amb una sola paraula.
És ràbia, indignació, pena, indiferència. Sentiments que no porten enlloc.
Demostracions que només fan que fer-me més forta. Immune a tot. Desconfiada
també, però al cap i a la fi, és aquesta manera d’actuar la única que em pot
portar a ser feliç. Ignorant tot allò que no sigui bo per a mi. Demostrant-me que qui et
fa mal no és qui vol, sinó qui pot. I a
mi res ni ningú em farà mal. Si més no a partir d’ara. Perquè sí, pots
entrebancar-te amb una pedra, i que aquesta et faci mal. Però saps què has de fer
després ? Aixecar-te i prometre que mai més hi tornaràs a caure. Mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada