Com quan era petita. Pau absoluta. Silenci. Tranquilitat. Cap mena de preocupació. Pujar al cim
de la muntanya més alta i cridar amb totes les teves forces. Respirar aire
fred. Que les llàgrimes caiguin desesperadament quan el termòmetre baixa de
manera sobtada. Sentir
l’herba sota els peus. Moments de soledat. Escoltar el silenci més absolut,
sentir només el que diuen els meus pensaments. Alliberar-se. La ciutat té massa
perills. Massa gent amb doble cara, tot plegat massa complicat. Fugir d’aquestes situacions per ser feliç, per oblidar-te
de tot el mal, de tot el rencor, de tota la venjança. Oblidar-te de tot
principalment per una raó, per començar a viure.
